Obra mestra del teatre espanyol, Federico García Lorca va documentar en ella la realitat del món rural de la seua època. Carregada d'elements simbòlics, la història denuncia el paper de la dona en aquella societat i la moralitat basada únicament en l'aparença externa i l'opinió dels altres. Després de la mort del seu segon espòs, Bernarda Alba es reclou i imposa un dol rigorós i asfixiant de huit anys, prohibint a les seues filles qualsevol contacte o relació amb el món exterior.
Aquesta adaptació conserva la duresa, força, tensió i esquinçador dramatisme que impregna cada línia, cada diàleg i cada acció de l'original.
